1. |
Un darrer ball
05:20
|
|||
|
Set déus faran el senyal
El tret de sortida
I tot el que hauràs esperat
Començant pel final
És qüestió que acabi bé
L’inici és igual
Que fàcil estimar
Quan estàs bé
I ara llueixes espectacular
Els déus han conspirat
Per donar-nos aquest darrer ball
Començo a ballar…
|
||||
2. |
La gent especial
03:41
|
|||
|
Tant si és bo com si no
Cregués que jo he esperat
Tant de temps tot dormint
Tant de temps meditant
Que si es verd, com si és blau
Com si és groc, com si és roig
Jo tenia esperança d’aprendre del teu goig
De viure, de jeure al prat
De seure en la immensitat
d’unes hores quan no és fosc ni és clar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
I ma germana m’explica
Que de petita
Somniava de tant en tant
Que una fada volava
Fins al seu davant
I li deia que les coses
Van més ràpides que el llamp
I és bonic perdre
Com tan bonic és guanyar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
Però jo no venia a cantar
Jo venia a escoltar
|
||||
3. |
Dormies (despertes)
02:49
|
|||
|
Despertes
I totes les tempestes
Que de matinada
Han banyat el camp
I ni ho senties
Les gotes contra els vidres
Petjades en la gespa
I el tro seguint el llamp
Però tu dormies
De la forma més senzilla
Somniant amb l’arribada
A una gran ciutat
I allà hi trobaves
Amors que ja pensaves
Que feia tant de temps que
Havies oblidat
El món girava
La lluna resseguia
Damunt de les teulades
Tots els vells fanals
I jo pensava
Que tu potser animada
Voldries tornar a veure’m
Per casualitat
Però tu dormies
De la forma més senzilla
En idiomes que inventaves
O més aviat arcans
I les paraules
O sons que pronunciaves
Els podies entendre
Però no pas explicar
|
||||
4. |
El palau dels déus
02:32
|
|||
|
Un impuls teu
Ha estat un impuls teu
El que ens ha fet fora
Del Palau dels Déus
A les seves portes
Fetes d’or i joies
Tot envoltat de neu
Set déus per ser exactes
Tots amb llargues barbes
I cavallets amb trineu
Però un impuls teu
Tan sols un impuls teu
I han tancat les portes
Del Palau dels Déus
M’he quedat a fora
He mirat a esquerre i dreta
I no he trobat res meu
He fet una passa
Ara és un llarg viatge
He conegut a tanta gent
Un impuls teu
Res més, un impuls teu
I ara rimo llunes
I dibuixo estels
Un impuls teu
ves per on, però un impuls teu
I tot just me n’adono
Ja torno a ser meu
|
||||
5. |
Guerra & pau
03:55
|
|||
|
Mira el mar i la sorra
No hi veus bé de tant mirar?
Miro el cel i miro l’ombra
Miro el buit que m’has deixat
En l’espai que ara ens separa
Un gran fosc, un punt de blau
Tot pensant que és un mal viatge
I que no he acabat mai ‘Guerra i pau’
Vam topar, era un capvespre
Segur em vaig enamorar
Em vas dir em dic Helena
I ho vaig trobar encertat
Es respira un aire clàssic
Des que voltes pel veïnat
I el teu nom rima amb la pena
Que em du cap a l’oceà
I no apartis la mirada
De la gent que va arribant
Sota el cel de Barcelona
No hi ha estels sinó fum blanc
I amb les mans a la butxaca
Disset cèntims oblidats
I un llibre que tant m’agrada
Però no he pogut acabar
|
||||
6. |
A.G. ja ho havia dit
03:45
|
|||
|
Encara que caminis enrere
Troba amics que et facin costat
Dibuixa a l'arbre les cireres
D'un estiu que encara no ha arribat
I mira el dia a la cara
Troba l'espurna del mar
I busca en engrunes de marbre
Rastres d'altres identitats
Metges, gurús, infermeres
Discos, llibres i cinema
Aprèn algunes idees
Que et serveixin fins tornar a transmigrar
I visca la gent destrempada
Visca la gent avorrida
Les coses són grises o blaves
Si no sents algú que t'espia
|
||||
7. |
Quadrant cançons
04:00
|
|||
|
He sentit com si tot fos enyorança
I he viscut con si no hi hagués esperança
En arribar a la vall
Ho he trobat tot cap per avall
I m’han dit que havies fugit
Amb un estudiant de Belles Arts
I de record m’havíeu deixat un teu retrat
Havíem rigut quan anàvem cap a França
M’havies dit 'Tout c’est bien, no passis ànsia'
Però al final van treure el cap
Amenaçants, les guillotines
A la plaça del mercat
Sense números ja pel ball
Tot just havent desmuntat l’envelat
I més d’un m’ha dit que per acabar així
Potser millor no haver mai coincidit
I ara em passo els dies estudiant Finances
Comptant cançons, quadrant acords i reposant-me
Els dvds originals
D’aquelles pelis orientals
Que miràvem plegats
Jo et preguntava 'Què ha passat?'
I tu em deies ‘Res, tampoc ho he entès, però molen tant!’
|
||||
8. |
L'home mussol
02:57
|
|||
|
Si et pregunten si tinc sort
Tinc tanta sort
Si em demanes si tinc son
Tinc tanta son
Però si em busques a deshores
I et diuen que no hi sóc
Segueix el cant de l'òliba
I així emprendràs el vol
Ahir vaig veure l’home
Amb els ulls com un mussol
Primer em va fer mig broma
I un curiós gir amb el coll
|
||||
9. |
Havent sopat
03:08
|
|||
|
Deixes la porta oberta
Totes les coses llestes
Els primers amics va arribant
Gent que no pensaves veure
Junt amb els amics de sempre
Reprenent converses especials
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat
El llibre blanc a un lloc visible
Amb versos que tots coneixen
Tot girant planes a l’atzar
Cançons genials, temes que et sonen
Ben triats, velles i noves
I si algú s’animés a ballar
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat
|
||||
10. |
Ran de mar
04:42
|
|||
|
Fixa’t bé, no hi ha més condició
Fer amb el cap el gest de sí o no
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
Això va així, al camp no pots parar
Sents el terra viu a cada pas que fas
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
No vulguis ser com jo quan siguis gran
Els records estan fets d’olors, dolors i instants
Però tu ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
|
||||
11. |
Senzill
01:39
|
|||
|
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
I ahir vaig veure un home
Ben vestit, tot mudat
Donava fe que el món és boig
I encara més aquí a ciutat
Però tu parles el meu idioma
Quan arrufo el nas
Somrius, tot seguit volen
Neguits del meu passat
I el te que s’evapora
Mentre et deixes estimar
Fa un rosetó amb el raig de sol
Que ens va il·luminant
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
|
||||
Ran Ran Ran Barcelona, Spain
El nou disc ‘Jo faig rànquings, tu poemes’ (Bankrobber/Edita la servidumbre/Ultra-local Records) ja sona des de la passada
primavera.
La nova formació de Ran Ran Ran: Ferran Baucells (veu, guitarra,
harmònica), Martina Borrut (teclats i veu), Miguel
Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu), s’estrena a l’estudi de gravació ben acompanyats per l’Arnau Vallvé a la producció.
... more
If you like Ran Ran Ran, you may also like:
The latest from the UK’s Chris Brain is a gorgeously wrought album of tender acoustic folk music.
go to album
The Same Mistakes
by Hot Left Pole
Soft-as-a-whisper folk music, with spiderwebs of guitar and vocal melodies as comforting as a lullaby.
go to album
Rich, pastoral folk meditations on nature and healing from the UK singer-songwriter.
go to album
Whispery indie folk from the UK, “Hard Work” cradles soft and gentle vocal melodies in a nest of acoustic guitars.
go to album
Phototherapy EP
by Fahim Rahman
A collection of twinkling bedroom folk-pop demos from Fahim Rahman that arcs from hushed intimacy to sweeping cinematic emotionality.
go to album
The Creature That I Call Myself
by Julie Arsenault
featured on Bandcamp Radio Apr 21, 2015
go to album
Here in the Pitch
by Jessica Pratt
On her fourth album, Jessica Pratt blends up 60s pop and bossa nova into a spooky mix of soft psychedelia.
go to album
